"Jo he estudiat açí" (Xavi Villaplana)

Jo he estudiat ací, a l'IES Tirant lo Blanc....

al torn diürn, això sí. Venia de Picassent, junt als companys de 8è d'allò que deien l'EGB (Educació General Bàsica). Veniem en tren i ens quedàvem ací al menjador escolar: on són ara els departaments d'anglés, valencià-francés i l'aula d'enfront del Saló d'Actes.

Recorde el primer dia de classe. Quants nervis. Doña Jacinta (l’alumnat li dèiem ‘La Jacinta’) ens rebé al Saló d'Actes i ens contava que no podíem fumar ni devíem... que l'arbre xicotet, si comença malament, etc etc etc....

D. Juan Manuel Bonastre fumava en pipa i a mi m'encisava i embriagava aquell aroma fort i suau al mateix temps. Palomero, el profe de mates i company meu durant anys, també fumava en pipa uns anys... i és curiós que recorde olors ara que em pose a pegar-li a la memòria. Alguns professors feien un poc de por. Altres eren d'allò més simpàtics i, en general, jo m'ho passava pipa. Fèiem teatre des de que entràrem a l'insti. Sense cap professor que ens dirigira. Nosaltres mateix, dirigits pel ara director de teatre professional Santiago Sánchez, company de pupitre meu durant anys.

Paqui Ortí, ara professora al Conservatori de València de conjunt vocal, dirigia un cor i assajàvem als patis i no recorde quan més.... actuàvem a l’insti i també fora de l’insti (Kalínnnn... kakalín... kakalín... kamayá......)

El Saló d'Actes, en la seua estructura general, no ha canviat. Vàrem anar amb 'Arauz' (faltà fa uns anys) i amb J. Galán, el professor de llatí, a Roma de viatge final de curs. Quina ciutat... ‘Están locos, estos romanos’ (com deia Asterix.... També amb la profe de francès Margarita Barberà, a Dijon, a un intercanvi. Parlem d'un món encara no globalitzat on ni existien els ordinadors ni internet ni tan sols el mòbil!!!!

Recorde  a Don Eloy (el tio Eloy per a l’alumnat) i el handbol com a esport rei de l'insti al nostre temps d'estudiant (seria pels anys 80). Pegàvem la Volta al Trénor... ja no sé si la fan. Crec que no.

I jo recorde estudiar, però tampoc em matava.... anàvem al teatre, al cinema... a mi era el que més m'agradava: eixir fora de classe....

Segur que hi havia coses penoses i classes horribles, però la veritat, no sé si serà per la meua forma de ser: sols recorde les bones, els bons moments, les moltíssimes amistats de les quals alguna em dura encara;  també podria recordar una remor de rutines d'examens, llibres, treballets, classes...

Jo, per la meua vida en el poble i també per la de l'institut, em vaig 'enverinar' de teatre... en eixos anys, durant l'adolescència. Algun company de classe és ara actor (Paco Vila).

L'institut és en mig de l'adolescència o al revés; érem jovenets que ens contàvem els pèls de la barbeta i volíem lligar i estar amb ties a tothora... quan somniàvem (almenys jo) amb menjar-nos el món, ser astronauta, explorador, escriptor, estudiant universitari a París o volíem ser actor o màgic....

La vida et porta finalment per camins que ni sospitaves. Alguns han seguit les intuicions que a l'institut vam tindre molt fortes. I hem acabat... doncs cadascú on ha pogut, o com el meu company de pupitre, Jorge Hermosilla, que tenia clar que volia ser  'catedràtic d'història' ds de que començà l’institut i ho ha aconseguit: profe de Geografia en la uni de València i a més vicerrector.  Altres, la casualitat o el destí els va portar on són ara, però aquells anys de jovens, d'adolescent, de bojeria i adrenalina i rialla contínua no es poden (ni deuen) ser oblidats.

Tal volta enguany, que celebrem el 50 aniversari, ens retrobem antics companys, carregats de xiquets o de panxes o amb els cabells (com jo) blancs, jajajja.... però segur que surgeixen moments emocionants, on revivim aquells anys d'excitació i acné, que, d'alguna manera, ens han conformat tal i com som ara. 

Ens hem fet tu i jo, insti, definitivament majors?

1r acta de constitució del Claustre de l’institut (“ITEM: Instituto Técnico de Enseñanza Media”)

Representació PIC-NIC d'Arrabal , al Saló d'Actes de l'institut. Xavi Villaplana amb la boca oberta de sorpresa. Seria aproximadament el curs 1984-5, en COU...Mireu el fil d´aram amb punxes al prosceni, com una trinxera de guerra; ja les cortines de l'escenari llevades i penjades , cordes etc...apuntàvem maneres? jajaja....